Título: La naranja mecánica

Título original: A clockwork orange

Dirección: Stanley Kubrick

País: El Reino Unido, Estados Unidos

Año: 1971

Duración: 136 min.

Género: Criminal, Thriller

Calificación: No recomendada para menores de 18 años

Reparto: Malcolm McDowell, Patrick Magee, Michael Bates, Warren Clarke, John Clive, Adrienne Corri, Carl Duering, Paul Farrell, Clive Francis, Michael Gover, Miriam Karlin, James Marcus, Aubrey Morris, Godfrey Quigley, Sheila Raynor, Madge Ryan, John Savident, Anthony Sharp, Philip Stone, Pauline Taylor, Margaret Tyzack, Steven Berkoff, Lindsay Campbell, Michael Tarn, David Prowse, Barrie Cookson, Jan Adair, Gaye Brown, Peter Burton, John J. Carney, Vivienne Chandler, Richard Connaught, Prudence Drage, Carol Drinkwater, Lee Fox, Cheryl Grunwald, Gillian Hills, Craig Hunter, Shirley Jaffe, Virginia Wetherell, Neil Wilson, Katya Wyeth

Guión: Stanley Kubrick

Distribuidora: Warner Bros. Pictures

Productora: Warner Bros. Pictures, Hawk Films

Presupuesto: 2.200.000,00 $

1.  Per què creus que la pel·lícula es diu A Clockwork Orange? Quina relació té amb la temàtica de l’Olimpíada de Filosofia 2021?

2.  Descriu l’entorn familiar i socioeconòmic de l’antiheroi, l’Alex. Fins a quin punt creus que influencia en el seu comportament?

3.  Defineix què és la llibertat per a tu. Si la resta de persones defensessin el teu punt de vista, implicaria un grau d’inseguretat perillós per a la ciutadania?

4.  Al començament de la pel·lícula l’ancià colpejat per l’Alex i els seus drugos diu “Va, pegueu, pegueu, covards fills de puta, que ja no vull viure més en aquest món de merda (...) és un món de merda, perquè deixa que els joves estomaquin els vells com heu fet vosaltres, i ja no hi ha llei ni ordre.” Fins a quin punt creus que és necessària la llei i l’ordre per als més febles i per a tothom en general?

5.  Hobbes va popularitzar l’expressió llatina homo homini lupus est. Aquesta tesi connecta amb els horrors que els protagonistes de A Clockwork Orange són capaços de portar a terme quan estan fora del control de l’Estat. Llegeix el text, explica què vol dir poder comú i comenta les conseqüències que tindria per a la societat la manca de govern, segons Hobbes. Creus que el ministre de l’Interior hi estaria d’acord? I tu? 

Resulta evident que durant el temps que els homes viuen sense un poder comú que els mantingui intimidats, es troben en la situació que s'anomena guerra, i aquesta guerra és de cada home contra els altres (...) Tot allò que és conseqüència d'un temps de guerra, en el qual cada home és enemic de l'altre, és, igualment, conseqüència del temps en què els homes viuen sense cap altra seguretat que la que els proporcionen les seves pròpies forces i la seva inventiva.

En aquesta situació no hi ha (...) cap art, ni lletres, ni cap vida social, i el pitjor de tot, la por constant i el perill de la mort violenta, la vida de l'home, solitària, pobra, aspra, brutal i curta.

T. HOBBES: Leviatan.

6. Per a Hobbes, hem d’entendre per llibertat “(...), d'acord amb la significació apropiada de la paraula, l'absència d'impediments externs, impediments que sovint poden arrabassar a un home part del seu poder per fer el que li plagui.”. En aquest sentit, per al pensador polític del Leviathan, el naixement d’un estat implica intrínsecament una pèrdua de llibertat a canvi de seguretat i protecció. Hi estàs d’acord? Quanta de llibertat estàs disposats a cedir a canvi de quin grau de seguretat?

7. Locke, a diferència de Hobbes, pensa que un estat no és el contrari a la llibertat de l’estat natural previ al contracte social sinó el seu perfeccionament, és a dir, allò que ha de garantir millor la preservació de la llibertat i la seguretat per exercir-la. En paraules de Locke: 

On no hi ha llei no hi ha llibertat. Perquè la llibertat ha de ser el fet d’estar lliure de les restriccions i la violència d'uns altres, la qual cosa no pot existir si no hi ha llei; i no és, com se'ns diu, una llibertat perquè tot home faci el que vulgui. Perquè qui pogués estar lliure en estar dominat pels capritxos de tots els altres?

J. LOCKE: Segon tractat sobre el govern civil.

a. Quina idea de llibertat (en sentit negatiu, si seguim la terminologia de I. Berlin) entre els dos filòsofs concorda millor amb la visió que mostra el protagonista?

b. Fins a quin punt és legítim el monopoli de la violència (Weber) per garantir la seguretat de la ciutadania per part del govern? La violència permesa als antics amics d’Alex quan es converteixen en policies és més legítima que l’anterior? Trobes similituds o diferències amb l’actualitat?

8. La pel·lícula és un al·legat en contra del conductisme, contra el tractament Ludovico, en la mesura que és un mètode científic que serveix per controlar els individus. Gràcies al conductisme sembla que es podria erradicar l’arrel del mal per sempre: la llibertat, la llibertat d’elecció per ser més exactes.

a.  Descriu el tractament “Ludovico”. Identifica el tipus de condicionament i fes-ne un esquema.

b. Llegeix l’article publicat a El País (Sagaseta, Salvador. «Electrochoques contra la homosexualidad». Madrid, 30 de novembre 1979. Recuperat de https://elpais.com/diario/1979/11/30/sociedad/312764402_850215.html) i contesta:

  i. Compara el tractament Ludovico amb la teràpia d’aversió.

  ii. Què vol dir “curar-se” per aquests tractaments? I per a tu?

 iii. Quins són els riscos polítics d’aquesta teràpia, segons Sagaseta?

  iv. Què és la lobotomia?

 vi. Et semblen mètodes adequats en algun cas per viure en una societat més segura? On està el límit? L’ètica té alguna cosa a dir? És possible valorar la moralitat d’un acte si no existeix el lliure albir? 

9. Sens dubte, el conflicte clau que travessa la narració audiovisual és entre el lliure albir (llibertat d’elecció, de la voluntat) i l’autocontrol o control que assegura la supervivència – la vida - i la pau general, encara que pugui ser a costa de la felicitat individual. Respon a les qüestions següents:

a. El capellà de la presó pregunta “Us passareu tota la vida en una institució com aquesta, entrant-hi i sortint-ne, o bé escoltareu la Paraula Divina i us adonareu dels càstigs que li esperen al pecador impertinent a l’altre món, així com també en aquest?” Quina és la funció de Déu per al capellà en aquest moment?

b. La mirada freudiana il·lumina i ambienta l’adaptació del llibre que fa Kubrick i en particular la visió d’una mena d’home en estat natural representat per l’Alex especialment. Podries exemplificar la rellevància simbòlica d’Eros i Thanatos com a fons fosc que impulsa l’acció descontrolada i ultraviolenta dels drugos? Quin principi mou la depravació innata d’A-lex (sense llei): el jo, l’allò o el superjò? Qui representaria el superjò en la pel·lícula? En algun dels dos casos funciona bé el superjò?

c.  Al film es veu clarament l’atractiu que pot tenir la pèrdua de llibertats (no només externes sinó fins i tot interna) a canvi de seguretat, control, i reducció de la delinqüència. El govern ho explota i no dubta a utilitzar la repressió i la ciència per guanyar-se el favor de l’opinió pública. En aquesta lluita per a erradicar la violència, l’Estat ha desenvolupat un tractament experimental que afirma convertir un “dolent” en “bo” a més de disminuir les despeses a les presons.

  i. Creus que realment Alex és més bo al final de la pel·lícula que a l’inici? I més lliure? En quin sentit sí o no? (És pertinent comentar que el final de la pel·lícula no és el mateix que el del llibre de Burgess, Kubrick es va basar en una versió sense el capítol final, cosa que afecta especialment a la valoració que es pugui fer de la “naturalesa” del protagonista).

  ii. Podem considerar al govern o a l’oposició que defensa la tradició de llibertat com a bons i pacífics?

d. Quina opció és millor “ull per ull” (la llei del talió), com defensa el director de la presó, o intentar convertir el que és dolent en bo de veritat, com afirma fer el ministre de l’Interior? Creus que és possible la reinserció sincera i segura d’un delinqüent? Com?

10.   Prepareu-vos per fer un d’aquests debats:

a. Creus que els càstigs són útils i adequats en el procés d’aprenentatge cap a l’autonomia i l’autocontrol?

b.  Creus que la violència de la pel·lícula promou l’agressivitat humana i per tant una societat més insegura? Cal prohibir la projecció si apareixen grups ultraviolents que en reclamen l’estètica? 

11.   Escull una dissertació:

a.  Perdem la nostra humanitat si ens priven de l’elecció entre el bé i el mal?

b.  És pitjor que la societat robi a un individu la capacitat de fer el mal que no pas que es vegi obligada a continuar tractant les conseqüències de les seves eleccions?

c. És possible inhibir realment l’instint agressiu en la conducta de delinqüents reincidents sense limitar la seva llibertat dràsticament o, fins i tot, definitivament?

Damián Cerezuela Frías