Cultura i valors ètics: Smallfoot

Posted: sábado, 8 de junio de 2019 by Contacto in Etiquetas: , ,
0

Título: Smallfoot
Título original: Smallfoot
Dirección: Glenn Ficarra
País: Estados Unidos
Año: 2018
Duración: 96 min.
Género: Animación
Reparto: Channing Tatum, Zendaya, Gina Rodriguez, Ryan Potter
Distribuidora: Warner Bros. Pictures de España
Productora: Warner Bros., Warner Bros. Animation, Warner Animation Group
Dirección: Glenn Ficarra
Guión: Glenn Ficarra, John Requa
Presupuesto: $80 000 000​
Historia: Sergio Pablos

Tráiler oficial: https://www.youtube.com/watch?time_continue=7&v=h-2sMCV1Y9Y

ACTIVITATS


1. Connecta les següents idees:

PersonaTGe
SignificaT

1)       Migo (protagonista)                   

       a) Conceptes pactats. Dogma protector.

2)       Meechee
       b) “Ama de claus”. Motiu y suport per a alliberament.

3)       Societat evidencial Smallfoot (SES)
       c) Consciència de la massa.

4)       Dorgle (pare de Migo)
       d) Grup d’alliberament “a-normal” expulsat de l’estatus quo.

5)       Màquina- núvols
       e) Consciència/saviesa mitològica antiga que aprèn.

6)       Stonekeeper (el guardià)
       f) Filòsof.

7)       Percy
       g) Fronteres – divisió.

8)       Muntanya - núvols
       h) Guardià del llindar, protector.

9)       Població
       i) Estudiant amb dilemes ètics, imbuït de l’esperit del seu temps.

10)   Pedres
       j) Creació d’il·lusió (vel de maia).

11)   Brenda
       k) Consciència kantiana de Percy, moral autònoma y coherent.
 
2. A l’inici de la pel·lícula trobem una relació entre felicitat, veritat escrita a les pedres –lleis - i intèrpret de les lleis (guardià).

  • Creus que és una relació aplicable avui dia? N’hi ha res semblant? Per què?
  • Trobes alguna relació possible entre les lleis escrites, el teu institut i el professorat? En quin sentit sí i en quin sentit no?

3. L’inici de la pel·lícula està ple de mites: sobre la creació del món i el sosteniment del món, per exemple. Tradicionalment s’ha associat el naixement de la filosofia i la ciència amb el pas del mite al logos (significa paraula o llenguatge, però també raonament i argumentació).

  • En aquest sentit la ciència es caracteritza per tenir en compte l’observació i la cerca de la causa i l’efecte que trobem regularment a la naturalesa. Ara bé, ens és suficient només la inducció per arribar a lleis universals sobre el comportament de la naturalesa? En concret, si jo observo que sempre que es dóna A (tocar el gong) posteriorment succeeix B (surt el Sol) vol dir que A és la causa de B? Com podries saber si t’equivoques?
  • OPTATIU: La SEC – Societat evidencial del Smallfoot – busca proves per confirmar la seva teoria. Com podem saber si una observació és una bona prova? Què és la falsació?

Una faula científica
Per a exemplificar el problema de la inducció, el filòsof i matemàtic Bertrand Russell va proposar la faula del gall dindi inductivista. Russell explica que van portar un gall dindi a una granja i que el primer dia li van donar menjar a les 9 del matí. «Com a bon inductivista», explica Russell, el gall dindi encara no va voler «extreure cap conclusió» d'aquesta primera observació. Posteriorment, va poder prendre nota que l'alimentaven cada dia a les 9 del matí i sota tot tipus de circumstàncies diferents, qualsevol dia de la setmana i en «dies freds o calorosos». Després d’una gran quantitat d’observacions, finalment es va animar a realitzar la següent inferència inductiva amb la creença que no podia contenir cap error: «Sempre m’alimenten a les 9 del matí». Russell conclou: «Tanmateix, aquest mateix matí, el de la nit de Nadal, en lloc de donar-li menjar li han tallat el coll».


4. Stonekeeper (el guardià) exilia Migo perquè entri en raó, és a dir, perquè accepti les veritat establertes per la comunitat encara que vagi en contra d’allò que Migo ha vist.
  • a) Segons Nietzsche la veritat es converteix en un mer conjunt de generalitzacions, il·lusions, que l’ús i el costum han anat imposant. Fins i tot arriba a dir que “la veritat és aquella classe d’error sense el qual una determinada espècie d’éssers vius no podria viure”. Quina relació trobes amb la pel·lícula? Què en penses?
  • b)  A partir de Nietzsche podem pensar també que les paraules han estat sempre inventades per les classes superiors; no indiquen un significat, sinó que imposen una interpretació. Et sembla important, per exemple, escollir entre els conceptes de violència domèstica, de gènere o masclista? Quina implicació/efectes tenen cadascú d'aquests termes? 
  • c)  Els bojos o els anormals mai tenen la raó, cap sentit? Sabeu què va passar amb Galileu en el seu temps?
  • d) Tal com afirma el guardià, la veritat i la mentida depèn de l’ull amb el que es mira?  Per exemple la pel·lícula parla de peus petits (Smallfoot), s’escolten grunyits quan els Yetis parlen, etc. Què en penseu? Posa algun exemple per justificar la teva resposta en relació a l’afirmació del guardià.

5. Algunes frases de Meechee a Migo són:
  •  "La pregunta conduce al conocimiento, y el conocimiento es poder."
  • "No es tirar las viejas ideas, sino encontrar otras nuevas."
  • "La Vida ofrece más de lo que crees."
  • "Hay más belleza que no ves."
  • "Hay misterios en cada rincón... explora, sube al cielo... busca la verdad."
Meechee sembla que promou el discerniment, el qüestionament, l’aprenentatge i l’actuació. En el fons promou DESPERTAR-SE!
  • a)  Creus que "despertar-se" implica el qüestionament de les idees i de les normes acceptades socialment? Per què?
  • b)  El coneixement és poder, afirma la pel·lícula, la qüestió és què fas amb ell? Estàs d’acord amb les dues afirmacions? Per què?

6. Hi ha dilemes diversos al llarg de la pel·lícula. Des de més individuals –ètics- a més comunitaris – polítics-, podríem dir. Tots plantegen la relació entre mitjans i fins i la seva legitimitat. Podem actuar immoralment per aconseguir un fi bo? El fi justifica els mitjans?
  • a)  Percy amb bon ideals de joventut, està molt preocupat per la seva imatge pública, la popularitat “l’esclavitza”, i també per guanyar diners. L’objectiu és recuperar els seus principis, la seva integritat, més endavant. Però Brenda no ho veu clar, com si fos la veu de la consciència de Percy es pregunta si és legítim el que fa. Per què?
  • b)  El guardià en el fons busca la protecció de l’aldea, el que és millor per tothom: les lleis – normes - tenen una història i estan fetes per protegir-nos-en. Per tant, estan fetes per responsabilitat, segons el guardià. És legítim mentir per salvar al poble? El guardià afirma que el control d’informació pot evitar l’exterminació i que protegir la mentida és protegir la vida. Es tracta, doncs, d’una mentirà piadosa. Quina diferència hi ha entre una mentida piadosa i una “pura” mentida”. Què hauries fet tu? Coneixes algun exemple?

7. “Si hi ha alguna cosa més forta que la por és la curiositat”.
  • a)     N’estàs d’acord? Per què?
  • b)     No obstant això, la pedra 15 diu que “En la ignorància està la felicitat”. Segons Migo, això és veritat o almenys ho era. Per això vol colpejar-se el cap fins a no sentir. ¿Qui és més feliç amb les mateixes circumstàncies material (és a dir, mateixos diners, nombre de bons amics, etc.) la persona ignorant o la sàvia? Justifica tan bé com puguis la teva resposta.

8. OPTATIVA: Durant tota la pel·lícula hi ha una referència al mite de la caverna de Plató. Els núvols en realitat és vapor manipulat i la veritat està fora. Només amb esforç es pot trobar la veritat i governar millor. I això implica la dialèctica, l’art del diàleg per arribar a la veritat. A més a més, el filòsof, té l’obligació moral de tornar a la ciutat i despertar tothom.
  • a)     Series capaç de relacionar cada part del mite amb la pel·lícula? I amb fets actuals?


 9. “Ellos creen que los monstruos somos nosotros”.
  • a)  Creus que aquesta interpretació es dóna també entre distintes cultures o països? Podries posar algun exemple que ajudi a justificar la teva resposta?
  • b)   Moltes vegades encara que no estem segurs si els altres són monstres, “no podem quedar-nos per comprovar-lo...” Què creus que es pot fer davant d’això?

Leer más

Realitat i aparença (Olimpíada 2019): Senderos de gloria/Paths of Glory

Posted: miércoles, 5 de junio de 2019 by Contacto in Etiquetas: , , ,
0



Direcció: Stanley Kubrick
Guió: Stanley Kubrick, Calder Willingham i Jim Thompson (Novel·la: Humphrey Cobb)
Música: Gerald Fried
Fotografia: Georg Krause
Interpretació: Kirk Douglas, George MacReady, Adolphe Menjou, Ralph Meeker
Producció: Estats Units
Any: 1957
Pressupost: 935.000 dòlars




A continuació oferim unes ulleres tridimensionals per analitzar Paths of Glory de Kubrick. Esperem que us serveixin per guanyar horitzons sobre el pla o eix temàtic de l’Olimpíada filosòfica d’enguany  – Realitat i aparença en el món actual. Les tres dimensions o perspectives que interconnectarem seran la platònica, l’existencialista i la nietzscheana. L’objectiu últim serà comprendre i valorar la potència filosòfica de la pel·lícula i la seva relació amb la realitat i l’aparença mitjançant conceptes com ara sortir de la caverna, autenticitat, mala fe o superhome. Amb la proposta d’activitats finals, pretenem connectar de manera més evident la relació de l’anàlisi de la pel·lícula amb preguntes que evoquen i reclamen respostes en el nostre present.
Plató creia que si una persona és capaç realment de distingir la realitat de l’aparença, no suportarà viure en una mentida i començarà a viure conseqüentment. Suportem les ombres del nostre món perquè no coneixem una altra realitat, però qui és capaç d’escapar a les il·lusions no es voldrà conformar amb succedanis. El coronel Dax (Kirk Douglas), que coneix bé la realitat de la guerra i dels seus homes, no està disposat a rebaixar-se, a quedar-se dins de la cova, al saló on els “poderosos” administren la vida sota les llums artificials que amaguen la misèria sota les catifes. Quan el  general Mireau (George Macready) afirma en l’escenari de la guerra que “ho ha vist amb els seus propis ulls” l’únic que evidència a tot estirar és una saviesa del món sensible, dels sentits, no pas de la intel·ligència, de la capacitat d’anar més enllà de les aparences. Dax, en canvi, posseeix una saviesa que el converteix en una persona incorruptible; coneix el veritable valor de cada món i actua coherentment amb el que sap.
Encara que la concepció de la realitat sigui completament diferent de la platònica, no obstant això, l’existencialisme també aspira a oferir una sortida de la foscor de la caverna de la ignorància, una forma de veure la realitat tal com és i no com sembla ser. I quin millor escenari que una pel·lícula situada en un conflicte bèl·lic? La realitat de guerra facilita moltes oportunitats per viure autènticament, i també per eludir l’autenticitat, per tenir mala fe. Els membres del Regiment 701 tenen una llibertat limitada per decidir el seu destí, però la brutalitat de la realitat els exigeix una resposta sobre com afrontar-la. Com és millor actuar? En el fons la pregunta connecta amb una altra formulació tan clàssica com actual: Com hem de viure?
Dax afronta la realitat amb honestedat i coratge, sense embuts, és a dir, autènticament. No es tracta de què fa, sinó com se situa davant de la realitat i la veritat que li està reptant. Encara que l’existència sigui en últim terme vana i absurda tal com mostra la mateixa guerra, és capaç de viure la seva llibertat per crear-se a si mateix i fer quelcom valuós i digne. Així, lluny del nihilisme, Dax dóna sentit a la seva pròpia existència, empunya la seva vida i lluita mentre dura el viatge cap a la mort.
La mort no només és un tema ineludible en les pel·lícules antibèl·liques sinó també una de les veritats fonamentals o existencials de la condició humana. Dos soldats del Regiment 701 en parlen la nit anterior a la missió suïcida de l’assalt al Turó de les Formigues:
Arnaud: Exactament això és el que tracto de dir-te: si et fa realment por morir, estaràs deprimit tota la vida perquè saps que et tocarà algun dia, qualsevol dia. I, a més a més, si és la mort el que et preocupa, per què preocupar-se d’allò que ens mati?
Soldat: Ets massa llest per a mi, “professor”. L’únic que sé és que ningú vol morir.
L’existencialista lluny d’en penedir-se o deixar-se ofegar per la por, afronta el destí. Paris (Ralph Mecker) n’és un exemple sobretot al final de la seva vida. Tot i la falta momentània de coratge, davant la imminència de la seva pròpia mort, Paris afronta la seva situació, amb noblesa i dignitat, s’hi implica i deixa encara més clar la injustícia i absurditat de la sentència a mort per covardia.
El general Mireau, en canvi, representa un oxímoron, sembla que les llums de Palau, les il·lusions de la cova, li han fet renunciar a mirar la realitat de la guerra. És un personatge contradictori perquè jutja l’autenticitat dels soldats, si realment han sigut valents, des de la seva mala fe. El tribunal que convoca per a jutjar aleatòriament tres soldats, semblen els titelles foscos que dibuixen la “realitat” dins de la cova – fins i tot es veuen els seus caps com a ombres durant el “judici”.
Potser el general Mireau, més que autoenganyar-se, es distreu i s’evadeix de la sortida de la caverna, la realitat real, per dir-ho d’alguna manera. Busca vies d’escapament aparents que creu que li faran la vida més suportable. És un ignorant o potser més aviat només un covard o un mandrós. En lloc d’assumir el seu càrrec actual, comprometre’s amb el paper que ha escollit, desitja ser un altre i estar en un altre lloc de la caverna; no assumeix la seva responsabilitat, només reacciona als estímuls externs, es ven, es traeix a si mateix. La llibertat del general busca suprimir-se, negar-se, busca la ignorància deliberadament – reduir perspectives - per eludir la seva responsabilitat. El general té por. És una llibertat negativa. Al final de la pel·lícula Mireau diu al general George Broulard – Adolphe Menjou- referint-se a si mateix que “l’home que apunyales per l’esquena és un soldat”. És com si digués que només ha fet la seva feina (Hannah Arent té una interessant reflexió sobre la banalitat del mal) i no n’és el responsable. Ara bé, elegir no elegir segueix sent una elecció de la qual som els únics responsables.
George Bruolard també és un personatge extremadament inautèntic. En lloc de ser coherent amb el seu càrrec, membre de l’Estat Major francès, afirma que “es veu sotmès a tota mena de pressions dels periodistes i dels polítics”. Fins i tot s’atreveix a dir que la interpretació – de Dax - dels fets és una mica simplista”. Sembla defensar la postveritat: promoure els sentiments amb fets alternatius. Res semblant a l’autenticitat i la força que mostra Dax, lluny de la cultura de la culpa (cap als altres) i el penediment, li diu a Broulard quasi al final de la pel·lícula:
Em disculpo de no haver estat totalment sincer amb vostè; em disculpo de no haver-li revelat els meus sentiments; em disculpo, Senyor, de no haver-li dit abans que és un degenerat, un vell sàdic, i encara que m'enfonsi en la profunditat de l'infern, no li demanaré més disculpes!
El protagonista és una persona genuïna, original, sense rèplica possible, amo de si mateix. Ara la seva voluntat vesa per sobre de les convencions de l’exèrcit, dels dogmes, de la culpa i d’altres eines opressives. Dax reconeix i accepta la seva pròpia mortalitat perquè quan arribi el moment haurà viscut realment. Podríem dir, doncs, que l’autenticitat pròpia del protagonista de la pel·lícula és coherent amb la de l’übermensch (superhome) nietzscheà.  

ACTIVITATS PUBLICADES A LA FILMOTECA DE CATALUNYA I AL CCCB
http://www.filmoteca.cat/web/la-filmoteca/publicacions/dossiers/dossier-didactic-1?dsect=films&dfilmid=21700
http://www.cccbeducacio.org/es_ES/web/guest/explorar/-/institut/e_31501
                                                                  
                                                                   Comentari i activitats fetes per Damián Cerezuela Frías 

 
 
 

CC

Creative Commons License Los contenidos textuales originales de Cinerosos han sido licenciados bajo una Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 3.0 España License. Para negociar permisos de reproducción más allá de esta licencia contacta con cinerosos@gmail.com.
blogspot hit counter